En Pere ha estat un membre molt actiu en diverses entitats del poble. Ha treballat especialment en l'Agrupació Sardanista i La Germandat de Donants de Sang. Interessat pel municipi, ha assistit amb regularitat als plens de l'Ajuntament, això li permet tenir una font d'informació excepcional de la vida política celranenca.
Conversant amb en Pere, hem tingut el privilegi de fer una llarga passejada pel Celrà de la postguerra, escenari que va presidir la seva infantesa. Ens parla de la seva escolaritat a “ ca les monges” i a ”la cooperativa”, on recorda que “passàvem tanta fred!. Anàvem a l'escola amb esclops perquè els carrers eren plens de fang o pols”.
Uns anys més tard, “anava a treballar amb bicicleta a Girona, als 14 anys”, perquè va començar a fer d'aprenent de paleta. Als 28, es va poder comprar la seva primera moto, després vindrien la Lambretta i més endavant el cotxe. En tren només hi anaven els dies de pluja.
A Celrà, es casaria amb la Dolors i també hi naixerien les seves quatre filles.
Al seu parer, el cotxe i la televisió van canviar radicalment la manera de viure al poble. “Abans la gent parlava més, tenien converses més interessants, més polititzades”. Diu que “ara, tothom té pressa, gairebé només es parlen pel mòbil”.
En Pere és el president de L'Entesa des dels seus inicis.
• Ens podries explicar com va néixer L'Entesa per Celrà?
L'Entesa es va formar amb membres d’idees polítiques molt diverses. Hi ha votants de partits
polítics ben diferents: a més dels simpatitzants d'ERC, n'hi ha de CiU, del PSC, d'Iniciativa... tota la gent que volia contribuir a seguir millorant el poble en la línia traçada pel nou equip municipal.
L'Entesa es va formar amb membres d’idees polítiques molt diverses. Hi ha votants de partits
polítics ben diferents: a més dels simpatitzants d'ERC, n'hi ha de CiU, del PSC, d'Iniciativa... tota la gent que volia contribuir a seguir millorant el poble en la línia traçada pel nou equip municipal.
•Qui eren els membres inicials de L'Entesa?
Érem gent procedent de diferents associacions que finalment ens sentíem escoltats i recolzats per l'Ajuntament i que volíem treballar pel poble de Celrà. Per primera vegada vèiem com els polítics prenien la iniciativa i governaven realment ells, no els secretaris o persones amb bons consells. Es dedicaven a executar un programa ben planificat, seguint un ordre establert, amb unes idees clares.
· Pere, com a celranenc que has viscut tota la vida aquí, i que has treballat molts anys al municipi, com veus l'evolució que ha fet el nostre poble?
El Celrà de la meva joventut era una comunitat rural, però ben poques famílies vivien només de la pagesia. L'home solia tenir un jornal: a la fàbrica Pagans, a les serres, a les bòbiles, a la Campsa... les feines del camp eren una doble tasca. Tota la família hi havia de contribuir, la mainada també. A gairebé totes les cases hi havia bestiar i calia ser-hi a tothora.
El poble, qui l'ha vist i qui el veu! S'ha transformat enormement. Ara hi tenim de tot. Gairebé no hem d'anar a Girona per res. Tenim el CAP, l'institut, la llar d'infants, el Centre Cultural...
El Celrà de la meva joventut era una comunitat rural, però ben poques famílies vivien només de la pagesia. L'home solia tenir un jornal: a la fàbrica Pagans, a les serres, a les bòbiles, a la Campsa... les feines del camp eren una doble tasca. Tota la família hi havia de contribuir, la mainada també. A gairebé totes les cases hi havia bestiar i calia ser-hi a tothora.
El poble, qui l'ha vist i qui el veu! S'ha transformat enormement. Ara hi tenim de tot. Gairebé no hem d'anar a Girona per res. Tenim el CAP, l'institut, la llar d'infants, el Centre Cultural...
· Quina valoració faries del creixement de Celrà?
Els primers anys de la democràcia molts pobles del voltant varen saber evolucionar, aprofitant la nova situació. Celrà va començar a canviar molt més tard, quan va entrar l'equip de govern d'en Jaume Bossacoma. El gran èxit va ser trobar els recursos adequats per tirar endavant un ambiciós programa i realitzar una bona planificació urbanística i cultural.
Els primers anys de la democràcia molts pobles del voltant varen saber evolucionar, aprofitant la nova situació. Celrà va començar a canviar molt més tard, quan va entrar l'equip de govern d'en Jaume Bossacoma. El gran èxit va ser trobar els recursos adequats per tirar endavant un ambiciós programa i realitzar una bona planificació urbanística i cultural.
· Com veus els serveis i les instal·lacions que tenim actualment?
Els que hem viscut sempre aquí n'estem molt satisfets perquè recordem com era el Celrà d'abans, i estem molt agraïts de tots els serveis que tenim. Ara només ens faltarà veure el nou casal, amb el Centre de dia fet realitat. Per a la gent gran és molt important. També em fa il·lusió veure l'Ateneu acabat, per l'esperit de dignificació que comporta respecte a la gent que el va construir: és un edifici fet per iniciativa popular i finalment ha tornat a ser del poble.
Els que hem viscut sempre aquí n'estem molt satisfets perquè recordem com era el Celrà d'abans, i estem molt agraïts de tots els serveis que tenim. Ara només ens faltarà veure el nou casal, amb el Centre de dia fet realitat. Per a la gent gran és molt important. També em fa il·lusió veure l'Ateneu acabat, per l'esperit de dignificació que comporta respecte a la gent que el va construir: és un edifici fet per iniciativa popular i finalment ha tornat a ser del poble.
· Ens podries parlar de com veus el futur de l'Entesa?
Molt engrescador, estem contents per tots els projectes que s'estan duent a terme amb èxit i estem il·lusionats amb molts altres que tenim en perspectiva, molt interessants, a punt de començar. Però sobretot, estic molt satisfet de veure com els nostres néts recullen el fruit del treball altruista i constant realitzat per tants celranencs i celranenques, al llarg de tots aquests darrers anys.
