A Celrà, es casaria amb la Dolors i també hi naixerien les seves quatre filles.
L'Entesa es va formar amb membres d’idees polítiques molt diverses. Hi ha votants de partits
polítics ben diferents: a més dels simpatitzants d'ERC, n'hi ha de CiU, del PSC, d'Iniciativa... tota la gent que volia contribuir a seguir millorant el poble en la línia traçada pel nou equip municipal.
El Celrà de la meva joventut era una comunitat rural, però ben poques famílies vivien només de la pagesia. L'home solia tenir un jornal: a la fàbrica Pagans, a les serres, a les bòbiles, a la Campsa... les feines del camp eren una doble tasca. Tota la família hi havia de contribuir, la mainada també. A gairebé totes les cases hi havia bestiar i calia ser-hi a tothora.
El poble, qui l'ha vist i qui el veu! S'ha transformat enormement. Ara hi tenim de tot. Gairebé no hem d'anar a Girona per res. Tenim el CAP, l'institut, la llar d'infants, el Centre Cultural...
Els primers anys de la democràcia molts pobles del voltant varen saber evolucionar, aprofitant la nova situació. Celrà va començar a canviar molt més tard, quan va entrar l'equip de govern d'en Jaume Bossacoma. El gran èxit va ser trobar els recursos adequats per tirar endavant un ambiciós programa i realitzar una bona planificació urbanística i cultural.
Els que hem viscut sempre aquí n'estem molt satisfets perquè recordem com era el Celrà d'abans, i estem molt agraïts de tots els serveis que tenim. Ara només ens faltarà veure el nou casal, amb el Centre de dia fet realitat. Per a la gent gran és molt important. També em fa il·lusió veure l'Ateneu acabat, per l'esperit de dignificació que comporta respecte a la gent que el va construir: és un edifici fet per iniciativa popular i finalment ha tornat a ser del poble.
· Ens podries parlar de com veus el futur de l'Entesa?
Molt engrescador, estem contents per tots els projectes que s'estan duent a terme amb èxit i estem il·lusionats amb molts altres que tenim en perspectiva, molt interessants, a punt de començar. Però sobretot, estic molt satisfet de veure com els nostres néts recullen el fruit del treball altruista i constant realitzat per tants celranencs i celranenques, al llarg de tots aquests darrers anys.